Doncs sí! Amb un somriure als llavis, ha arribat aquell moment en què hem de dir “a reveure!”. L’aventura continua però la trajectòria individual, per ara, se’n torna cap a altres bandes. Qui sap si més endavant ens retrobarem per construir un altre projecte compartit. El plaer ha estat nostre, coneixent noves persones amb qui hem treballat i criat aquestes criatures que són aquest mateix blog i també la wiki. Les criatures han crescut i els pares i mares també, i ha estat una inversió temporal productiva, fent-nos descobrir noves potencialitats del treball en xarxa i les eines cibernètiques. Esperem que vosaltres també en tragueu alguna cosa (si no ho heu fet encara), tant de les nostres experiències de treball com del contingut històric i literari que hem tractat.
Brutus: I ca! N’estic segur, Volumni. Tu veus el món, Volumni, veus com marxa. Els nostres ennemics ens envesteixen fins la fossa. (Alarma llunyana.) I quedarem més dignes saltant-hi, que esperant que ells ens hi llencin. Bon Volumni, recorda que hem anat junts a l’escola. Per l’antic afecte, jo t’ho prego, m’agafes bé l’espasa mentre de pit jo em tiraré a la punta.
VOLUMNI. No és feina aquesta pels amics senyor. (Alarma encara.)
CLITUS. Fugiu, fuigiu; no és cas d’entretnir-se.
BRUTUS. Adéu-siau, i vós, i vós, Volumni. Estrató que has dormit tota l’estona, adéu-siau, a tu també, Estrató. Compatricis, al cor tinc alegria, perquè en tota la vida no he trobat un home que no em fos del tot fidel. Més glòria m’ha de duur aquest dia negre que la que mai Octavi i Marc Antoni assoliran per llur baixa conquesta. Un bon adéu a tots, perquè la llengua de Brutus gairebé acaba de dir tota la història de la seva vida. La nit es va penjant sobre els meus ulls, i els meus ossos de grat reposarien, que sols han treballat per arribar a aquesta hora.
W. Shakespeare, Juli Cèsar